Autor: Pere Calvet Tordera
Degà del Col·legi d’Enginyers de Camins
La descoberta de la placa commemorativa al número 49 del carrer del Bruc és un nou pas per situar el coneixement de la figura d’Ildefons Cerdà a l’altura de l’impacte de la seva obra en la història de la ciutat.
Històricament, el nostre Col·legi ha fet un gran esforç a l’hora de reivindicar la seva figura i la vigència del seu pensament, promovent debats o liderant diferents iniciatives al llarg dels anys. Però Cerdà encara és un gran desconegut per a la gran majoria de barcelonins.
Podem presumir de pocs catalans que hagin estat els “inventors” o els “creadors” d’una disciplina científica concreta. Una disciplina que no només va servir per transformar les ciutats del segle XIX, sinó que avui segueix sent clau per estudiar, interpretar i repensar les ciutats del segle XXI.
Per tant, un primer argument a favor d’aprofundir en la divulgació activa de la seva figura és aquesta dimensió de fundador de l’urbanisme com a ciència. Només per haver sistematitzat els principis de l’urbanisme a la Teoria General del Urbanismo i haver definit els estàndards de qualitat d’una ciutat avançada del segle XIX, Cerdà ja mereixeria un reconeixement.
Un gran pensador, sempre s’avança al seu temps. En el seu cas, es va anticipar als canvis provocats per la revolució industrial i va definir la manera en què la ciutat havia de créixer per garantir la salut i el benestar de tots els seus ciutadans sense distinció de classe social. Unes idees radicalment avançades al seu temps.
En una època marcada per desigualtats profundes, ell va imaginar una ciutat que prioritzava la llum, la ventilació, els espais verds i la mobilitat, elements que avui considerem essencials i irrenunciables, però que en el seu moment eren gairebé revolucionaris.
Però per si això fos poc, i aquí ve el segon argument, Cerdà no només va ser un teòric, sinó que va ser capaç de traslladar a la realitat la seva visió i ho va fer a Barcelona. Un enginyer de Camins amb ambició planificadora i amb afany d’acció i resultats.
El Pla Cerdà no és res més que la concreció d’una ciutat nova pensada al servei de les persones. En un moment en què les ciutats es dividien sovint en zones estrictament residencials, industrials o comercials, Cerdà va imaginar una Barcelona on aquestes activitats poguessin coexistir i complementar-se.
Aquesta combinació d’usos responia a una lògica funcional i humanista basada en reduir els desplaçaments, afavorir la proximitat entre llocs de treball, habitatges i serveis. Cerdà ja va anticipar la ciutat dels 15 minuts.
Igual que el 1850 era un moment d’agitació social, de canvis tecnològics i de transformacions profundes de les ciutats avui, gairebé 150 anys de després de la mort de Cerdà, també vivim un moment semblant.
La ciutat global que avui és Barcelona pateix tensions per l’evolució del model econòmic, la tecnologia, la demografia o el canvi climàtic i en particular l’habitatge i la mobilitat són la màxima preocupació. Però aquestes tensions són la prova de l’interès que desperta Barcelona en tots nosaltres per seguir millorant la nostra ciutat.
La descoberta de placa torna a obrir el camí de la construcció del monument, amb el compromís específic de l’alcalde de decidir-ne la ubicació abans que acabi l’actual mandat municipal.
Són bones notícies per a tot el nostre col·lectiu.
No només en clau de reivindicació històrica de la figura de Cerdà, sinó sobretot perquè és un reconeixement a l’aportació de l’enginyeria de Camins, Canals i Ports a la ciutat i a la qualitat de vida de les persones. Un reconeixement de passat i present, però sobretot d’ambició transformadora i capacitat d’acció davant dels grans reptes urbans del segle XXI.
Fotografia: ©Will Cheyney
