Autor: Quim Torrent
Director de comunicació del Col·legi d’Enginyers de Camins
La façana de l’edifici número 49 del carrer del Bruc llueix des d’aquesta setmana una placa que reconeix que Ildefons Cerdà hi va viure. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el degà del Col·legi, Pere Calvet, van descobrir la placa en companyia dels periodistes Carles Cols i Lluís Permanyer autors de la investigació que va acreditar que Cerdà havia viscut en aquest immoble.
Se sabia que Ildefons Cerdà havia viscut i tenia propietats a l’Eixample, però fins ara no s’havia documentat l’edifici en concret. En les anotacions del diari de Cerdà, Cols va trobar una referència al carrer Bruc 69, però la ubicació l’edifici que actualment és el número 69 no quadrava amb el fet que Cerdà era propietari de dues finques contigües. Els actuals números 69 i 71 estan separats pel carrer Consell de Cent.
El misteri el va resoldre Cols quan va conèixer a través de l’Arxiu Municipal que la numeració del carrer Bruc havia canviat a principis del segle XX i que, en realitat, Cerdà va viure en l’edifici situat al número 59. No era el primer lloc de residència de Cerdà a la ciutat, però sí l’únic domicili que va tenir a l’Eixample.
“Per restituir i posar en el seu lloc Ildefons Cerdà, cal que pensem l’espai i que la peça que el representi estigui a l’altura del gran llegat que ens va deixar”
Jaume Collboni
El descobriment de la placa és un pas més al reconeixement que la ciutat té pendent amb la figura de Cerdà. L’alcalde Collboni va assegurar que Barcelona té el deure de recordar Cerdà perquè no s’entén la Barcelona d’avui sense el seu pensament, que va plantejar “la ciutat a partir de la millora de la qualitat de vida de la gent”.
Collboni va reconèixer la necessitat de continuar restituint la memòria de Cerdà, a través de la iniciativa del monument, promoguda des del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports: “per restituir i posar en el seu lloc Ildefons Cerdà, cal que pensem l’espai i que la peça que el representi estigui a l’altura del gran llegat que ens va deixar”. Collboni es va comprometre a deixar resolta la ubicació del monument abans que finalitzi l’actual mandat municipal.
Per la seva banda, Pere Calvet va felicitar Cols i Permanyer per la recerca i per la seva incansable tasca de divulgació de la figura de Cerdà. El degà va reivindicar la vigència del pensament de Cerdà i la seva ambició transformadora. “Igual que el 1850 era un moment d’agitació social, de canvis tecnològics i de transformacions profundes de les ciutats, avui també vivim un moment semblant”, va concloure Calvet.