L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar ahir en l’obertura de l’Any Cerdà l’acord amb el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya per construir una nova estàtua dedicada a Ildefons Cerdà i emplaçar-la a la plaça Universitat, punt en què acabaven les muralles de la ciutat i començava l’Eixample que ell va imaginar.
L’anunci es va fer durant l’acte celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, organitzat conjuntament pel Col·legi i el consistori, que va servir com a tret de sortida institucional de l’Any Cerdà, coincidint amb la commemoració dels 150 anys de la mort de l’enginyer de camins, urbanista, intel·lectual i polític.
L’emplaçament del nou monument ha estat consensuat entre l’Ajuntament i el Col·legi, que des de fa temps defensava la necessitat de restituir a Cerdà un reconeixement públic, visible i permanent al centre de la ciutat. Amb aquesta decisió, Barcelona fa un pas rellevant per reparar un greuge històric amb la figura que va donar forma a la ciutat contemporània.
“L’Any Cerdà també ha de servir per reconèixer la tasca de grans enginyers de Camins que el van succeir i van fer les seves aportacions a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, com García Faria o Albert Serratosa”.
Jaume Collboni, alcalde de Barcelona
Per fer realitat aquest homenatge, l’Ajuntament impulsarà un concurs restringit que consistirà en l’encàrrec d’un avantprojecte a tres artistes de trajectòria reconeguda. D’entre aquestes tres propostes se n’escollirà una de guanyadora. La previsió és que l’obra pugui estar produïda i instal·lada a la plaça abans de la primavera del 2027.
En la seva intervenció, l’alcalde Jaume Collboni va situar l’acte no només com un homenatge a Cerdà, sinó també com una reivindicació d’una tradició professional que ha contribuït decisivament a construir la Barcelona moderna. En aquest sentit, va afirmar que “L’Any Cerdà també ha de servir per reconèixer la tasca de grans enginyers de Camins que el van succeir i van fer les seves aportacions a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, com García Faria o Albert Serratosa”.
Per la seva banda, el degà del Col·legi va valorar molt positivament l’anunci i va remarcar que recuperar el monument a Ildefons Cerdà i situar-lo “en un espai cèntric, entre Ciutat Vella i l’Eixample, és una bona manera de resoldre un deute històric de la ciutat cap a qui li va donar la forma i la personalitat actual”. En la mateixa línia, va subratllar que la commemoració vol anar més enllà del record i de la celebració simbòlica, i va reivindicar la plena vigència del pensament cerdanià assegurant que “Ildefons Cerdà no és només història, sinó present i futur de la nostra ciutat”.
“situar-lo en un espai cèntric, entre Ciutat Vella i l’Eixample, és una bona manera de resoldre un deute històric de la ciutat cap a qui li va donar la forma i la personalitat actual”
Pere Calvet, degà del Col·legi d’Enginyers de Camins.
El degà també va emmarcar l’Any Cerdà com una oportunitat per tornar a posar al centre el valor de la mirada de llarg termini, el rigor tècnic i la vocació de servei públic. En aquest context, va recordar una de les idees centrals del llegat de Cerdà: la necessitat d’unir coneixement tècnic i orientació social en la presa de decisions, perquè “la tècnica sense orientació política i social corre el risc de no respondre a les necessitats reals de la gent”.
L’acte del Saló de Cent va visualitzar, així, una voluntat compartida entre l’Ajuntament i el Col·legi: obrir un any de reflexió sobre la figura de Cerdà, sobre l’impacte de l’enginyeria en la transformació urbana i territorial, i sobre la necessitat de mantenir viu un llegat intel·lectual i professional que continua interpel·lant la Barcelona del segle XXI.