El Congrés dels Diputats va acollir ahir un acte d’homenatge a Ildefons Cerdà, enginyer de Camins i diputat, per reivindicar la dimensió tècnica, política i social d’una figura cabdal en la història de l’urbanisme i de la modernització del país.
En la seva intervenció, el degà del Col·legi, Pere Calvet, va definir Cerdà com “un enginyer de camins que va entendre que la modernització d’Espanya havia de ser integral, i que va treballar per dotar-la de fonament tècnic, legitimitat política i orientació social”.
Calvet va reivindicar també l’enginyeria de camins com una disciplina transformadora i modernitzadora, i va posar Cerdà com a exemple d’una manera d’entendre la professió plenament vigent avui. En aquest sentit, va destacar que Cerdà “va entendre que l’enginyeria, les infraestructures i la planificació havien d’estar al servei de les persones i de l’interès general”. Per això, va afegir, la seva obra “continua interpel·lant-nos avui, quan debatem sobre habitatge, mobilitat, cohesió social i qualitat de vida urbana”.
L’acte, solemne i emotiu, va comptar amb la presència de la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, que va definir Cerdà com un home “pioner, meticulós, polifacètic, pensador imprescindible, progressista i trencador, avançat al seu temps”, i va remarcar la visió avançada que va tenir sobre la transformació de les ciutats i el seu compromís personal amb la modernització de l’Estat.
Per la seva banda, Josep Paré, alcalde de Centelles i diputat, va subratllar que Cerdà “va contribuir a una teoria general de la urbanització basada també en elements sociològics, més enllà dels estrictament tècnics”. En aquest sentit, va assenyalar que parlar de Cerdà és parlar “d’uns pobles i unes ciutats més justos”.
També hi va intervenir el president del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, Miguel Ángel Carrillo Suárez, que va posar l’accent en una dimensió menys coneguda de Cerdà, vinculada a la seva experiència política i administrativa. En aquesta etapa, va assenyalar, Cerdà va observar la ineficiència dels camins antics davant les noves necessitats industrials, així com la importància de les comunicacions i del ferrocarril en el disseny urbà que després desenvoluparia.
La ponència principal de l’acte va anar a càrrec de la historiadora Teresa Navas, que va explicar les circumstàncies que van portar Cerdà a implicar-se directament en política, entenent-la com la via més eficaç per fer realitat els seus plantejaments teòrics. Navas va destacar Cerdà com una de les veus que defensaven “les bondats d’un urbanisme innovador, basat en la idea d’una extensió urbana àmplia i sense límits, en contrast amb les posicions que només consideraven possible actuar sobre les ciutats a través de reformes interiors de la trama heretada”.
L’homenatge va servir per recordar la plena vigència del pensament d’Ildefons Cerdà i la seva aportació decisiva a una manera d’entendre l’enginyeria, l’urbanisme i l’acció pública al servei del bé comú.
Fotografia: Congreso de los Diputados/Povedano©