En temps d’agitació i turbulències polítiques, el Cercle d’Infraestructures és un oasi de debat tranquil i assossegat, especialment per a perfils com el de Damià Calvet. Ja ho avançava el president del Cercle, Santi Vila, en la presentació de l’acte “no podem tenir un perfil més àrea metropolitana que el d’en Damià”, recordant el pas per tres ajuntaments diferents de Calvet.

El vicepresident de l’Àrea Metropolitana, jugava a casa no només per la temàtica i el lloc –cal recordar que també va ser president del Port de Barcelona–. Amb permís de Junts, l’acompanyava la plana major convergent. L’actual i la històrica. Xavier Trias, Ramon Tremosa, Lluís Recoder o Felip Puig. Però sobretot, l’exconseller de Territori i flamant nou president del Parlament, Josep Rull.

“Tenim tres grans reptes a resoldre: el canvi climàtic, la cohesió territorial i la cohesió social”.
Damià Calvet

Un auditori predisposat a escoltar no tant què és el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), motiu de la sessió i abastament explicat en la legislatura passada, com la visió personal que Calvet té del document i la seva tramitació futura. Visió avalada i compartida pel vicepresident executiu de l’AMB i capità del socialisme metropolità, Antoni Balmón, present a l’acte. Completaven l’auditori unes cent persones, entre empresaris i amics del Cercle.

Assumint la necessitat de tirar endavant el Pla que ha de substituir Pla de General Metropolità de 1976, Calvet va anunciar que “no és el moment de córrer. És un full de ruta de 25 anys i cal buscar consensos”. En aquest sentit, va avançar que hi “pot haver modificacions substancials i no és descartable una nova aprovació inicial”.

Endreçar bé la casa gran de Barcelona, l’àrea metropolitana, voldrà el seu temps perquè sobre el PDUM s’hi dibuixen les infraestructures de mobilitat, les d’aigua i energia, les zones d’activitats econòmica, l’habitatge, els espais verds o els serveis escolars, culturals o assistencials. Calvet va repassar cadascuna de les capes del pla perquè “passi allò que volem que passi i no passi allò que no volem que passi”, una definició poc acadèmica, però molt ben sintetitzada de què vol dir fer bon urbanisme.

Una de les obsessions de la trajectòria política de Calvet ha estat fer compatible l’activitat econòmica amb la sensibilitat i protecció ambiental. “Hem d’aprofitar allò que el territori ens dona gratuïtament. Comprometre el capital natural és antieconòmic i ens hipoteca el futur”, va concloure.

Una de les grans prioritats del Pla ha de ser gestionar bé el 50% del sòl no urbanitzable que hi ha a l’AMB, protegir el sòl fèrtil –que “és un recurs no renovable i escàs”– i garantir la sostenibilitat dels dipòsits freàtics, d’on surt el 20% del consum d’aigua metropolità.

El pla també ha de donar cabuda a les grans infraestructures que estructurin la metròpoli del 2050. La recepta: prioritat al ferrocarril i fer compatibles les grans infraestructures que ens donen competitivitat amb la transformació de les que ens han de garantir qualitat de vida ciutat endins. Un pla que permeti una ciutat policèntrica i de proximitat, que descongestioni els centres i que situï adequadament els grans equipaments i espais lliures.

Difícil missió la de concentrar en poc més d’una hora tots els detalls d’un pla al qual encara li queda un llarg recorregut. En tot cas, els que van assistir a la presentació en van tenir un bon tast de la mà de l’encarregat de dibuixar-lo en els pròxims tres anys, Damià Calvet, o, com el va definir Xavier Trias, “aquell que s’ho sap tot i s’ho estudia tot”.