Autor: Jordi Solanes
Enginyer de Camins, Canals i Ports
Director General de CEDINSA
A Catalunya, des de fa anys es parla de la col·laboració público-privada com un element imprescindible per al desenvolupament d’infraestructures. És un debat recurrent, convertit gairebé en un mantra. S’organitzen nombroses jornades on hi participem els mateixos, s’hi repeteixen els mateixos arguments i, malauradament, s’hi avança ben poc. La realitat és tossuda: les administracions catalanes no han apostat —ni estan apostant encara— de manera decidida per aquest model de finançament i gestió.
En aquest context, les jornades dutes a terme a Saragossa els dies 27 i 28 de novembre amb el títol “la participación público privada como modelo de gestión global de redes de carreteras. Retos de gestión de una red de carreteras maduras” van resultar, com a mínim, inspiradores.
S’hi va exposar com el Govern d’Aragó, per a qui és vital modernitzar i fer noves actuacions en una part important de la seva xarxa viària —un total de 1.760 km—, va arribar a la conclusió que, amb la reduïda disponibilitat pressupostària de què disposava, la col·laboració público-privada era el model més adient per garantir l’execució de millores urgents i assegurar el correcte nivell de servei de les carreteres en un llarg període de temps.
Els responsables del projecte van explicar tots els passos previs duts a terme —estudis de viabilitat, anàlisis d’alternatives…— que van cristal·litzar en uns contractes que, entre altres aspectes, no computen en dèficit, tenen en compte la llei de desindexació i asseguren la gestió de 1.760 km durant 25 anys. Tot això, amb una inversió inicial de 630M€ i una inversió total en la vida concessional de 2.600M€, distribuïda en 11 contractes.
El més important del projecte no són les xifres, sinó la velocitat d’execució de la proposta.
Però el més impactant no van ser les xifres, sinó la velocitat d’execució de la proposta. Una solució millennial a un vell repte de l’administració: els contractes es van licitar, contractar, finançar i es van redactar i aprovar els projectes en temps rècord. Ja s’està en fase de construcció, amb una previsió mitjana d’avançament del 30% sobre la planificació prevista!!!
Ara queda la posada en servei de les noves actuacions i l’inici del període d’explotació. Hi haurà problemes? Sens dubte. Però l’empenta i rigor que desprèn l’equip liderat per Gonzalo Fernández Manceñido, enginyer de Camins, cap de servei del Govern d’Aragó i màxim responsable del projecte, juntament amb el compromís i professionalitat demostrats per enginyeries, assessors, constructores, fons d’inversió i bancs que han assumit els riscos inherents en els contractes, fan preveure un èxit total de l’experiència.
Un cop presentat el cas d’èxit, experts que havien pres part en diferents fases del procés van exposar les seves visions de possibles millores a introduir en contractes futurs, especialment orientades a reduir els riscos i millorar-ne la concurrència.
Com a darrer aspecte rellevant, diferents representants d’administracions autonòmiques van exposar els seus plans de desenvolupament de concessions. Algunes, com Madrid i Extremadura, van anunciar licitacions immediates en l’àmbit de carreteres. La Generalitat de Catalunya no va ser tan concreta, però va indicar que està treballant en diferents concessions.