Search
Close this search box.

Blog

TotsActualitat col·legiAigua, energia i medi ambientComunitatDefensa de la professióEmpresesInfraestructures i finançamentInstitucionalMobilitat, transport i logísticaRecull de premsaUrbanisme i territori

FILTRE

Entrevista a Francesc Mirada, Principal Engineer d’Arup

"Els projectes d'enginyeria al Perú s'enfronten a diferents perills i reptes que com a enginyers de Camins podríem aportar-hi solucions"

Francesc Mirada és enginyer de Camins especialitzat en enginyeria Geotècnica.

Actualment és Principal Egineer de Geotècnia i Túnels a Arup.

Parlem amb ell sobre la seva trajectòria professional i els projectes que està desenvolupant al Perú.

Has tingut una trajectòria molt internacional des dels inicis de la teva carrera professional. Ens pots explicar la teva experiència?
La meva trajectòria internacional comença amb quatre mesos de pràctiques a Polònia i cursant l’últim any del màster d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports a Delft, als Països Baixos, especialitzant-me en enginyeria Geotècnica a TU Delft.

El 2015 em graduo de màster fent la tesi a Deltares, un institut de recerca amb fons publicoprivats, i salto dels Països Baixos a Regne Unit per treballar a la firma d’enginyeria Arup a Londres.

Des de llavors he estat involucrat en projectes d’infraestructura de ferrocarrils i carreteres que alterno amb la consultoria tècnica d’enginyeria geotècnica per a clients privats a l’àrea de Londres.

Els meus projectes han variat des de la fase de planejament fins a la fase d’enginyeria de detall per a projectes com High Speed Two, Crossrail 2, Silvertown Tunnels, i fonamentacions i excavacions de soterranis profunds per a edificis de gran altura per a promotors privats a Londres.

I de Londres al Perú…
Tot i que estic contractat per Arup, amb seu a Londres, al Perú hi estic conjunturalment treballant pel Plan Integral para la Reconstrucción con Cambios, un programa per reconstruir i crear infraestructures després de la destrucció del Niño el 2017. Es tracta d’un dels programes més grans d’inversió pública que ha vist fins ara la societat peruana.

Vaig arribar a Lima el juny del 2022 només per tres mesos, ja que el projecte estava acabant i necessitaven una última empenta. El govern peruà va estendre el contracte amb Arup per un any més i vaig decidir quedar-m’hi. Tot i que Arup és una consultora d’enginyeria internacional i he desenvolupat projectes en altres països, és el primer cop que em desplaço a treballar a temps complet a un altre país que no sigui el Regne Unit.

En quins projectes estàs treballant?
Arup estem en consorci amb dues empreses angleses realitzant l’assegurament tècnic d’aquests projectes dins d’un acord de govern a govern entre el Perú i el Regne Unit. Aquest consorci es denomina UKDT per les seves sigles en anglès UK Delivery Team.

Ara mateix el programa consta de 137 projectes valorats en uns costs directes de més de 4bn de dòlars americans. Per donar algunes xifres, el programa consta de 4 àrees ben diferenciades:

  1. Educació, on s’han dissenyat i construït 74 escoles
  2. Sanitat, amb 18 nous centres sanitaris
  3. Infraestructura de prevenció d’inundacions, on s’estan dissenyant i construint solucions integrades per a 17 conques de rius, 7 sistemes de drenatge urbà i 5 tractaments de barrancs per prevenció d’esllavissades del terreny
  4. Disseny d’un sistema d’alerta a escala nacional.

Quins reptes t’has trobat?
Per fer l’entrega d’aquesta cartera tan extensa, el programa va implementar el marc contractual NEC i el RIBA per al flux de disseny per així donar unes fites clares incloent un procés de procura transparent. Al començament del projecte es va identificar la manca de codis, estàndards o manuals d’infraestructura de defenses fluvials en el context del Perú.

Mentre que el coneixement tècnic existeix entre els professionals peruans, hi ha una mancança de professionals per dissenyar i entregar aquest tipus de grans projectes d’infraestructura, ja que històricament han estat empleats per altres indústries com pot ser el sector de la mineria.

Des de l’UKDT es van desenvolupar guies tècniques en diverses disciplines adaptant-les al context peruà i combinant tots els codis tècnics nacionals i incloent les bones pràctiques internacionals. D’aquesta manera s’ha creat un precedent per tal de poder dissenyar i construir aquests tipus de projectes al Perú.

Congost El León, Truillo – Perú / Arup

Com veus el sector de l’enginyera de Camins a Perú?
A causa de la seva posició al globus terraqüi, Perú és considerat com un dels països del món més vulnerables als esdeveniments climatològics extrems i encara més influenciat pel canvi climàtic. El Perú té diferents perills i reptes que com a enginyers de Camins podríem aportar-hi solucions:

  • Es troba en el Ring of Fire, una zona d’activitat sísmica molt alta on passen el 80% de terratrèmols.
  • Com que es troba a la part tropical a l’est de l’Amèrica del Sud, el país està exposat a les oscil·lacions del Niño, que es caracteritzen per episodis de pluges torrencials.
  • Hi ha una mancança de planejament del sòl
  • Els estàndards tècnics no s’apliquen d’una manera consistent
  • No hi ha suficient transversalització del coneixement dels riscos per a poder prendre decisions.

Al Perú encara hi ha moltes coses a fer: infraestructura de transports a escala nacional i local, gestió de recursos hídrics, hidroelèctriques o gestió de residus urbans d’una manera integrada.

Ja que parlo la llengua i que l’objectiu del projecte és integrar practiques internacionals dins del context peruà, sobretot el marc contractual anglès del qual n’estic força familiaritzat, m’he adaptat fàcilment a vida professional.

Pots parlar-nos d’un moment o projecte particular que hagi tingut un impacte significatiu en la teva visió o filosofia com a enginyer de Camins?

A Arup he tingut l’oportunitat d’estar involucrat en diversos projectes i indústries, per això em resulta molt difícil destacar un moment o projecte en particular. M’he dedicat principalment als projectes d’infraestructura subterrània. En països i ciutats on les zones urbanes cada cop estan més congestionades amb urbanitzacions i enllaços de transport a superfície, les infraestructures subterrànies són solucions viables que creen enllaços entre zones urbanes amb un impacte mínim a la superfície, redueixen el temps de transport i milloren la vida de les persones preservant zones naturals com parcs, zones verdes i rius.

La infraestructura subterrània és realment multidisciplinària. Involucra professionals diversos: enginyers geotècnics, estructurals, mecànics, etc. Per tant, és molt important el treball en equip i la companyonia entre professionals i, sobretot, intentar passar-s’ho bé fent la feina que fas. Crec que col·laborar en aquests tipus de projectes singulars i de gran infraestructura és els que m’ha influït més en la meva feina i filosofia a l’hora d’afrontar els problemes. Personalment, intento tenir aquests valors i principis en tots els projectes on col·laboro, siguin grans o petits, per tal d’assegurar l’èxit col·lectiu en benefici del projecte.

Newsletter