Informe elaborat pel Grup de Treball sobre el Litoral, Costes i Platges del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports

El litoral català, com el de moltes altres zones del món, fa dècades que pateix un procés de retrocés de la línia de costa i un agreujament dels danys causats pels temporals de mar. Es tracta, a més, d’un fenomen que s’ha accentuat a causa del canvi climàtic. Els reptes que ha d’afrontar el litoral català en els pròxims anys passen per la reducció dels riscos costaners, atesos els efectes del canvi climàtic i la pressió antròpica, la qual cosa requereix una millora dels ecosistemes i paisatges litorals. Per aconseguir-ho, cal una combinació de mesures d’adaptació costanera amb actuacions orientades a la recuperació i la restauració, dins un marc de governança integrada que faciliti una protecció de la costa propera a la ciutadania i coherent amb les singularitats de cada tram.

La costa catalana, especialment la seva franja sorrenca, presenta un elevat grau d’artificialització i d’ocupació, la qual cosa ha permès un desenvolupament molt significatiu de l’economia catalana durant els darrers 100 anys. Aquest procés, però, ha deixat un paisatge costaner fragmentat, amb nombroses barreres artificials —ports, obres de defensa i infraestructures urbanes viàries i ferroviàries— que han alterat la dinàmica natural dels sediments i, en alguns punts, han posat en risc l’existència mateixa del cordó de sorra.

Històricament, les polítiques de gestió de les conques hídriques han prioritzat l’abastiment i qualitat de l’aigua, així com la prevenció d’inundacions, en detriment del flux de sediments que, de manera natural, alimenten les nostres costes mitjançant les aportacions fluvials. El resultat és una costa amb un clar dèficit de sorra que, en molts casos, no és capaç de complir amb les seves funcions associades al turisme, la protecció del rerepaís i el manteniment dels ecosistemes litorals.

Els temporals de mar, responsables de grans moviments de sorra i en conseqüència dels canvis a la costa, no fan més que recordar-nos l’elevat grau d’exposició i vulnerabilitat de les nostres platges i han obligat fins ara a una gestió del litoral reactiva, a molt curt termini. A més, la proximitat en el temps de situacions extremes impedeix de vegades una gestió de les platges eficaç, produint un impacte molt negatiu en el teixit econòmic i social i en el medi natural del nostre litoral.

En aquest context, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, a través del Grup de Treball sobre el Litoral, Costes i Platges, considera que és moment establir una estratègia conjunta entre tots els actors públics i privats que interaccionen al litoral català. Cal dissenyar solucions de futur adaptades al canvi climàtic, que garanteixin la protecció dels ecosistemes i paisatges litorals i que, alhora, permetin mantenir-hi les activitats econòmiques necessàries.

Diagnòstic integral del problema

Una primera conclusió és que cal diagnosticar correctament el problema. La gestió costanera, sovint, ha patit d’una visió massa focalitzada en la franja litoral. Les platges són el resultat de la distribució dels sediments al llarg de la costa i de la quantitat total de sediments que hi arriben. El manteniment sostenible de les platges passa per una política de restitució dels cabals sòlids de rius i rieres i d’un espai suficient a la costa. És fonamental establir un sistema que garanteixi l’aportació regular de sediments i la preservació dels processos naturals d’autodefensa.

De la mateixa manera que la gestió de l’aigua s’aborda a nivel de conca hidrográfica, la gestió dels sediments també ha d’incloure tot el seu cicle de transport. Aquesta visió sistèmica és bàsica en un escenari d’escassetat de sediments com l’actual.

Els projectes d’enginyeria costanera per a la protecció de la costa haurien d’incloure l’anàlisi de la situació de partida, l’avaluació d’un ventall de solucions i la comparativa multicriteri dels aspectes funcionals, ambientals i de resistència, així com la previsió de l’evolució a llarg termini sota diferents escenaris climàtics.

Canvi d’enfocament en el disseny de solucions

Una segona conclusió és que cal un canvi d’enfocament en el disseny de solucions per a combatre el retrocés de la línia de costa. La societat exigeix respostes immediates i permanents per a fer front als problemes derivats de la dinàmica litoral. Especialment durant el període estival, el teixit econòmic costaner no pot renunciar a platges suficientemente amples que permetin el desenvolupament de les activitats d’oci associades.

No obstant això, l’elevat dinamisme del litoral fa que les solucions d’emergència tinguin, en general, una vida útil curta que obliga a una intervenció continuada i poc sostenible en el temps. Cal evolucionar el model de gestió cap a una combinació de solucions pensades per al curt, mitjà i llarg termini, adaptades a la casuística de cada zona però integrades en una visió de conjunt.

Allà on hi hagi espai i possibilitat per a fer-ho, cal renaturalitzar la costa i restituir la seva capacitat d’adaptació a les condicions d’onatge:

• Eliminar barreres als corrents litorals de sediments per augmentar la capacitat d’aquests corrents de redistribuir els sediments segons l’onatge.
• Recuperar espai darrere la platja per permetre l’avenç i el retrocés successius de la línia de costa associats a aquesta redistribució constant de sediments.
• Recuperar sistemes naturals de retenció dels sediments com ara dunes amb vegetació a les platges o prats submarins

Són solucions més lentes però amb efectes més duradors i amb més capacitat d’adaptació als canvis en el clima marítim. Al delta de l’Ebre ja s’estan implementant mesures d’aquest tipus. Les actuacions toves basades en la natura requereixen espai, de manera que, en zones altament urbanitzades, no hi ha altra opció que recórrer a mesures rígides —esculleres, espigons o dics— per mirar de fixar la línia de costa.

És el cas de les costes del Maresme, el Barcelonès o el Garraf, per exemple. Aquestes mesures són altament efectives localment i a curt termini però, atès que es tracta d’estructures rígides, només protegeixen la costa davant els temporals per al quals quals van ser dissenyades. En el cas de la costa catalana, totes aquestes infraestructures han estat dissenyades per protegir la costa dels temporals de llevant, però no garanteixen la protección davant dels temporals de sud, cada vegada més freqüents.

Entrem en un nou escenari en què caldrà dissenyar aquestes estructures, no tant segons el clima marítim passat i actual, sinó segons les previsions de canvis en el clima marítim associats al canvi climàtic per tal de mirar de maximitzar-ne l’efectivitat en el mitjà i llarg termini. A més, caldrà reservar-les per a trams de costa estratègics, ja que sovint aquestes estructures fixen els sediments allà on es construeixen. Per contra, atès el dèficit de sediments en el conjunt de la costa catalana, aquestes actuacions accentuaran la manca de sediments en trams de costa adjacents.

Per això, complementàriament a les mesures que s’adoptin a la costa, cal també adoptar mesures per recuperar, en la mesura del possible, el flux d’arribada de sediments a la costa des de les conques hidrogràfiques. Tot i que en contextos de sequera s’hagi qüestionat la conveniència de fer desembassaments per alliberar sediments retinguts, cal establir protocols que determinin quan i com dur-los a terme, tenint en compte els diversos usos del riu i, sobretot, la situació hidrològica del país. De la mateixa manera, caldrà analitzar la possibilitat de revertir endegaments que limiten el moviment de sediments o reomplir excavacions que, avui dia, actuen com a trampes.

Cada riu requereix el seu propi pla per maximitzar l’arribada de sediments al mar.

Planificació integral

En tercer lloc, és imprescindible una planificació integral. La planificació de les diferents intervencions i la seva distribució al llarg del temps proporcionarà les bases per a lligar la planificació del territori, les infraestructures costaneres i la protecció integral de les platges. Per això cal desenvolupar un pla integral per a tota la costa catalana, que inclogui un calendari d’execució i un sistema de monitoratge continu També són essencials proves pilot que permetin avaluar l’eficàcia de diferents solucions en funció de cada tram de costa i de les condicions climàtiques específiques de cada zona.

Atès que la definició de propostes d’intervenció requereix un coneixement profund del litoral, és igualment important disposar d’una xarxa local d’observació oceanogràfica i meteorològica, i d’una xarxa de seguiment continu de l’evolució de la costa, tant pel que fa al clima marítim com a l’efecte de les mesures aplicades.

Un sistema d’alertes climàtiques, amb rutes d’adaptació consensuades, pot ajudar a minimitzar els riscos i facilitar el finançament a curt termini per abordar les accions més urgents, alhora que planifica les inversions a mitjà i llarg termini.

Aquesta xarxa d’observació s’hauria de complementar amb un sistema d’alerta primerenca costanera que permeti donar resposta amb celeritat davant d’episodis extrems, evitant danys greus tant al medi natural com al teixit econòmic.

Governança col·laborativa

Finalment, és imprescindible millorar la coordinació d’esforços entre tots els actors que intervenen en la franja costanera, especialment entre les diferents administracions públiques. Davant la magnitud dels reptes, cal evolucionar cap a una governança que es fonamenti en el consens de totes les parts i en el coneixement tècnic actualitzat. Només així es podran definir estratègies conjuntes capaces de donar resposta a les necessitats de cada actor, dins d’una visió sistèmica que inclogui el cicle sedimentari complet (des del rerepaís fins a la costa), integri les escales local i general, i consideri el curt, el mitjà i el llarg termini.

En conclusió, la complexitat dels reptes que afronta el litoral català davant el canvi climàtic requereix solucions que superin la mera gestió reactiva. Cal avançar cap a una planificació integral, on la renaturalització i les mesures d’enginyeria conviuen sota un mateix paraigua de governança, i on el coneixement científic i tècnic s’integri plenament en la presa de decisions. Només així s’aconseguirà garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social de la nostra costa.

Descarrega’t el document

Llegeix les notícies publicades

Los ingenieros reclaman un gran consenso para preservar las playas (La Vanguardia)