El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports estrenarà Cerdà: La força de la civilització, una cantata creada amb motiu del seu 50è aniversari de la institució. La creació, amb música d’Albert Guinovart i text d’Esteve Miralles, reivindica la vigència i importància de l’obra i la figura d’Ildefons Cerdà per Barcelona. S’estrenarà el dijous 9 de maig al Palau de la Música Catalana i comptarà amb l’Orfeó Gracienc, dirigit per Pablo Larraz, la direcció escènica d’Armand Villén que també interpretarà el personatge d’Ildefons Cerdà i la participació de Guillem Batllori com a solista i Joan Seguí com a organista.
El col·legiats i col·legiades de Camins podeu fer prereserva d’entrades a través del formulari.
El degà dels enginyers de Camins, Pere Calvet, ha explicat que la voluntat del Col·legi és “fer un homenatge i una reivindicació de Cerdà i, alhora, fer un regal a la ciutat i al país. Cerdà és un personatge poc explicat fora de l’àmbit de l’enginyeria de Camins, en canvi, va ser una intel·lectual de primer ordre. Per aquest motiu ens va semblar que una gran manera d’explicar-lo podria ser a través d’una acció en l’àmbit cultural”.
A la col·laboració habitual entre el Col·legi i el Palau de la Música Catalana s’hi suma en aquesta ocasió l’Orfeó Gracienc. “La simbiosi entre un espai que forma part de la història del catalanisme, com és el Palau i la figura de Cerdà, i la suma de talent artístic contemporani amb Guinovart, Miralles i l’Orfeó Gracienc ens sembla la millor manera de reivindicar l’enginyeria de Camins com una font de progrés i civilit zació pel país”, ha conclòs Calvet.
La Cantata Cerdà: La força de la civilització és una celebració de la figura i de les idees fèrtils de l’enginyer de Camins Ildefons Cerdà, tant per la qualitat i el rigor de les seves propostes teòriques com per la seva implicació generosa en el debat social. Amb esperit racional i progressista, Cerdà va impulsar un model de ciutat saludable, segura, no segregada per classes i no sotmesa a les lleis abusives de l’especulació.
“El pensament de Cerdà continua vigent. És per això que, a banda d’aquesta acció, estem reivindicant conjuntament amb el Col·legi d’Arquitectes el monument que la ciutat ha d’erigir a la plaça de les Glòries, que era el centre des d’on pivotava la Barcelona imaginada per Cerdà”, va explicar Calvet.
L’estrena de la Cantata comptarà amb la presència del seu compositor, Albert Guinovart, que el 9 de maig tocarà el piano. Guinovart ha explicat que “com a barceloní, rebre l’encàrrec de posar música a les idees d’Ildefons Cerdà és una satisfacció. Els barcelonins l’hem pogut gaudir i admirar”. Sobre l’obra ha explicat l’aposta “per una música popular, pensant en el personatge, sense renunciar a la qualitat i complexitat dels cors i instruments que es relliga amb les idees poètiques de les inspiradores lletres d’Esteve Miralles.
El llibret ha estat escrit per Esteve Miralles que reivindica la figura de l’enginyer com “l’intel·lectual més important de la Modernitat catalana: crea l’urbanisme, reinventa la ciutat i reconnecta en xarxa el territori.” Miralles ha afegit que “Cerdà, socialment, representa tant la defensa racional del bé comú i de l’espai públic, com la del dret de tots els individus a un espai privat digne i apte per a una vida personal plena.”
El cor de l’Orfeó Gracienc serà l’encarregat de posar-hi les veus dels seus cantants sota la direcció de Pablo Larraz que ha explicat com “pel cor serà un dels concerts importants en la celebració dels seu 120è aniversari després del patimet per la pandèmia i en un moment de renovació i transformació amb 65 cantaires” sota el lideratge de Laia Santanach i el mateix Larraz.
