Autors: Diego Moxó i Agustín Sánchez-Arcilla
Enginyers de Camins i coordinadors de la jornada Ebre: la connectivitat riu-delta
El dimarts 4 de juliol, al Col·legi de Camins de Catalunya, vam celebrar la jornada Ebre: la connectivitat riu-delta. Entre experts del món universitari, científic i de l’administració, vam abordar els problemes i les accions necessàries per protegir aquest espai tan emblemàtic davant la regressió, la subsidència i el canvi climàtic.
Ens trobem en una fase de transició, passant de polítiques reactives a una fase més propositiva. És essencial combinar solucions basades en la natura amb solucions estructurals en aquells casos on les primeres no són suficients.
Qualsevol solució requereix un canvi de paradigma en el model actual
Encara que estem en una fase inicial d’identificació dels problemes i de les solucions, totes les administracions involucrades estan treballant en diferents línies d’actuació a curt i mig termini. No obstant això, cal una adequada quantificació de les dades actuals i l’avaluació dels efectes de les mesures ja implementades a curt termini. Així, es va plantejar una segona etapa de realització de proves pilot en els propers anys per contrastar les hipòtesis inicials.
És crucial implicar i comptar amb la complicitat dels usuaris del tram final del riu i el delta: hidroelèctriques, pescadors, regants, així com els usuaris recreatius i els defensors de l’entorn natural. Qualsevol solució requereix un canvi de paradigma en el model actual, i, per tant, tots els usuaris han d’adaptar els seus comportaments a les noves demandes.
A més d’aquesta implicació, és important destacar la necessitat d’aconseguir un consens polític, social i territorial en les intervencions que es realitzin en el Delta de l’Ebre. Les decisions preses han de reflectir els interessos i les necessitats de tots els sectors involucrats, tenint en compte les particularitats i les demandes de les diferents regions i comunitats que conformen aquesta àrea. És a través del diàleg constructiu i la cooperació entre els diferents actors que es podran prendre decisions efectives i sostenibles per al futur del delta.
Una gestió integrada i participativa és fonamental per abordar els reptes ambientals i socioeconòmics que afecten el Delta de l’Ebre. Aconseguir aquest consens ens permetrà avançar cap a solucions compartides que assegurin la conservació de l’ecosistema i que, alhora, permetin el desenvolupament econòmic sostenible de la regió.
Una vegada identificada la problemàtica i plantejades les solucions, és fonamental incorporar aquest tema a l’agenda política, de manera planificada a llarg termini, per assegurar una solució estable als problemes actuals. En aquest sentit, un bon forjador de consensos podria ser la figura d’un comissionat, un perfil tècnic, per garantir la viabilitat de les solucions en un context d’acords polítics i socials.
La problemàtica està identificada, les solucions s’han plantejat i cal incorporar aquest tema a l’agenda política amb una planificació a llarg termini
A la jornada, també es va destacar la necessitat de reduir les incerteses sobre les solucions basades en la natura i es va proposar l’execució de proves pilot i la inclusió dels coneixements necessaris en els plans formatius de l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, així com de les Ciències i Tecnologies del Mar. Es va subratllar la importància de capacitar adequadament els enginyers de Camins i els professionals de les ciències marines per projectar noves preses, espigons i biotops marins més permeables als fluxos de sediments. Aquesta nova concepció de barreres parcials s’ajusta a la reconstrucció d’aiguamolls, praderies marines i dunes flexibles, que són exemples típics de solucions de protecció costanera basades en la natura.
En resum, la problemàtica està identificada, les solucions s’han plantejat i cal incorporar aquest tema a l’agenda política amb una planificació a llarg termini. El consens entre les administracions és fonamental per avançar adequadament i garantir una solució estable als problemes actuals. Així mateix, cal reduir les incerteses i realitzar proves pilot, i és essencial la implicació i la formació adequada dels professionals en el camp de l’enginyeria de camins i les ciències marines.
Amb aquest canvi de paradigma, l’Ebre pot ser salvat, preservant així el seu valor ecològic i garantint un futur sostenible per al seu delta.
