Disseccionant Morandi, l’anàlisi
El col·loqui organitzat pel Col·legi d’Enginyers de Camins va reunir a 110 assistents presencials i més de 230 que van connectar per streaming.
Tres mesos després del col·lapse del pont Morandi a Gènova, el Col·legi d’Enginyers de Camins va reunir en un col·loqui a experts del sector que van oferir una reflexió pausada i acurada de les causes del col·lapse i del context històric del pont projectat per l’enginyer civil Riccardo Morandi.
Esther Real, membre de la Junta Rectora del Col·legi, va contextualitzar la figura de Morandi, conegut per les reflexions i l’ús que va fer del formigó armat i l’intent de disseny d’un sistema de tesat propi. Morandi va projectar diferents tipus d’estructures però els ponts atirantats van ser dels més rellevants. Alguns exemples de ponts amb tirants projectats per Morandi són el pont del llac Maracaibo de Veneçuela (1959-1962), el pont de Wadi Kuf a Llíbia (1969-1972) o el de Pumarejo de Colòmbia (1971-1974).
Les causes aparents del col·lapse del pont apunten al deteriorament de la connexió del tirant per una manca de manteniment i d’oxidació dels cables, la combinació de les càrregues de vent i del tràfic pesat i per últim la falta de redundància estructural i de capacitat de redistribució per tal que no col·lapses l’estructura en cas que en fallés una part.
Ángel C. Aparicio, Catedràtic de Ponts a l’Escola de Camins (UPC), va analitzar la construcció del pont apuntant al deteriorament evident de l’estructura: “51 anys després de ser projectat, el cable l’hi va quedar poca compressió inicial, la fluència del formigó no estava ben considerada”. Aparicio també va apuntar que Morandi va ser incapaç d’evolucionar: “Ell com molts projectistes, es va enamorar de la seva idea i ho va repetir en casos absurds”. Javier Rui–Wamba va apuntar a la baixa qualitat de l’execució de l’obra i va reflexionar entorn de la funció del que es projecta, ja que va considerar que la decisió de construir el pont en mig de Gènova va ser molt desafortunada: “El millor pont és el que no és necessari. Ens obliga a reflexionar sobre quina és la funció del pont, si es pot evitar la seva existència, és un èxit”.
Una de les controvèrsies del col·lapse del pont de Gènova ha estat centrada en les polítiques de manteniment. Xavier Flores, Director General d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, considera que el que va passar es podria haver evitat, ja que eren conscients que hi havia un problema: “Hi havia un projecte de reforç del pont que indica que eren conscients que hi havia un problema i durant tot el 2017 va donar voltes per les administracions de Roma i Gènova fins que el pont va caure”. Sobre el manteniment de ponts i estructures Lara Pellegrini va destacar que el protocol que se segueix a l’estat espanyol és millor que el de les administracions italianes: “Tenim diferents graons d’inspeccions, el de les estructures bàsiques per detectar possibles patologies o les especials que són aquelles a les que s’hi accedeix amb més dificultat i amb ajuda de drons o bussos. Aquestes es fan cada cinc anys i ara es volen reduir a tres”.
Una de les reivindicacions va ser la necessitat de més inversió en el manteniment. Lara Pellegrini va apuntar que a Espanya ha caigut en els últims anys: “Dels 4 mil milions d’euros que haurien d’estar dedicats al manteniment i conservació la realitat és ben diferent. Fa 10 anys la inversió era de 1.300 milions d’euros i l’any passat va ser de 850 mil milions, lluny del que ens agradaria”, va afegir.
Manuel Reventós va explicar que l’estat de conservació depèn de l’edat i de les intervencions que s’han fet a una estructura. El 67% dels ponts de Catalunya tenen menys de 40 anys, per tant no tenen un envelliment important. “Fins que els ponts no tenen 50 anys l’envelliment no és important, ja que les càrregues i els usos no han canviat el suficient” va explicar. Dels ponts de més de 50 anys 6 estan intervinguts i 3 han estat inspeccionats sense fer cap intervenció i els 8 restants són d’àmbit local amb baix risc. Reventós va apuntar que “el 80% estan en bon estat”.
Xavier flores va explicar que Catalunya disposa d’un sistema de gestió de ponts i d’estructures que des de fa anys que s’ha anat enriquint però va subratllar la importància de la modernització: “No només hem de conservar i mantenir sinó que hem de tenir una modernització continua de les infraestructures”. Sobre el manteniment Javier Rui–Wamba va concloure: “Projectar bé significa projectar estructures robustes que necessitin poc manteniment”.
MÉS INFORMACIÓ:
Torna a veure el col·loqui en el següent enllaç
Descarrega’t la presentació Disseccionant Morandi
EL COL·LEGI
Missió, Visió i Valors
Òrgans de Govern
Delegacions territorials
Comissions Tècniques
Cercador de Col·legiats
Gestiona les teves dades
Internacional
Presència Institucional
Pèrits
PARTICIPA
Club Ciclista
Cofradia Plat Cerdà
Fòrum Libris
Enginyers sèniors
SERVEIS
Assessoria Jurídica
Assegurança
Certificació Professional
Recull de Premsa
Botiga
LLoguer d’espais
DESCARREGA’T
Veure anteriors
Twitter LinkedIn Youtube Instagram
C/ Dels Vergós, 16
08017 Barcelona
FGC Les Tres Torres
Estació Bicing 330
Bus V9 Vergós
info@camins.cat
+34 932 043 412
Horari:
08.00 a 21.00 h
Divendres: 08.00 a 17.00 h