A proposta de Catalunya, el Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos ha guardonat Carles Conill i Enric Baucells amb la Medalla al Mèrit Professional. Amb aquesta concessió, el Colegio premia la trajectòria de dos professionals de llarga trajectòria, un en l’àmbit públic i, l’altra, a l’empresa privada.
La trajectòria de Carles Conill ha destacat sempre per la seva sensibilitat en matèria ambiental i per la seva voluntat i capacitat per introduir els conceptes de sostenibilitat en totes les actuacions lligades a l’enginyeria de Camins.
Vinculat sempre a l’àmbit metropolità, especialment a l’AMB des de la seva creació, Conill ha estat pioner en el lideratge de grans projectes que van transformar serveis essencials i van fomentar una major consciència ambiental. El tancament de l’abocador del Garraf, la reforma de la depuradora del Besòs o la creació de la planta regeneradora d’aigua del Prat de Llobregat son alguns dels exemples de grans projectes en què ha estat implicat.
En els darrers anys a l’AMB, Conill també va deixar la seva empremta en l’àmbit de la mobilitat. Com a director de serveis de mobilitat sostenible va posar en marxa el projecte de la zona de baixes emissions de les rondes de Barcelona. Conill ha estat molt implicat en la vida del Col·legi, com a vocal de la Junta, entre 2018 i 2022 i com a president de la comissió d’aigua, energia i medi ambient des de 2014.
La trajectòria d’Enric Baucells, en canvi, ha estat sempre vinculada a l’empresa privada i al sector de la construcció. En el seu cas, se’l reconeix per la seva trajectòria en la direcció de grans projectes de construcció, principalment a Dragados, empresa en la qual ha ostentat càrrecs directius des de 2004.
En la seva trajectòria, Baucells ha participat en grans obres de les darreres dècades a Catalunya, com la T1 de l’Aeroport de Barcelona, les Rondes de Barcelona, l’ampliació de la AP-7, el Teatre Nacional de Catalunya o l’Hospital de Sant Pau. També ha estat responsable de projectes fora de Catalunya, especialment a Arago, però també al País Basc, concretament en projectes lligats a l’anomenada Y basca, la construcció del ferrocarril d’alta velocitat.
