Esther Real, directora de l’Escola d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC
Publicat a La Vanguardia – Octubre 2023
“Camí per als camins”. Així titulava Albert Serratosa un article a La Vanguardia el 8 de febrer de 1968, en què reclamava la necessitat que Barcelona tingués una Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, infraestructura de les infraestructures, l’anomenava ell: que fos capaç de formar, preparar i seleccionar les capacitats mentals que havien de dur a terme la transformació de ciutat i de país que Barcelona i Catalunya estaven a punt de fer les pròximes dècades. Posava de manifest la falta d’Enginyers de Camins a l’Ajuntament de Barcelona i als de les altres ciutats de Catalunya i la necessitat de disposar de tècnics especialistes i no suplir-ho amb altres professionals que no estaven prou preparats en el camp de les infraestructures.
El 17 d’octubre de 1973 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el decret que autoritzava la creació d’una Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Han passat 50 anys i, fent una mirada enrere, ens adonem de l’encert d’Albert Serratosa i la resta de persones que el van acompanyar en el complicat camí de reivindicació per a la creació de l’escola. La transformació de Barcelona i de Catalunya els últims 50 anys ha estat fortament influenciada per molts dels enginyers i enginyeres que s’han format a l’Escola.
Hem exportat enginyeria catalana arreu del món, i ho hem fet amb orgull i qualitat. Avui dia, els nostres enginyers i enginyeres són reconeguts internacionalment. Però ens trobem en un moment en què, com passava fa 50 anys ens falten enginyers i enginyeres de camins en llocs rellevants de l’administració pública, i hem de fer front al brain drain dels més qualificats, que busquen altres sortides laborals més reconegudes.
Falten enginyers i enginyeres de camins en llocs rellevants de l’administració pública
Encara no sabem quins seran els reptes dels pròxims 50 anys, però sí que podem identificar els reptes actuals o del futur més pròxim, com per exemple el canvi climàtic, la digitalització de les infraestructures, la intel·ligència artificial, la gestió de recursos, la mobilitat del futur o la transició energètica, entre d’altres. I per això calen perfils tècnics i ben qualificats en els llocs de presa de decisions i de definició de les polítiques necessàries per al país.
Es important despertar vocacions entre els més joves, explicar la capacitat transformadora de l’enginyeria de camins per millorar la societat on vivim i el planeta on volem viure, perquè difícilment ens desenvoluparem com a societat sense perfils STEAM i, especialment, sense enginyers i enginyeres.
Hem de saber quina és la Catalunya què volem i què hem de fer per aconseguir-ho. L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports és un referent a escala internacional.
Estem preparats per formar els millors enginyers i enginyeres, i per fer-ho amb la complicitat i la col·laboració dels col·legis professionals, de les empreses i de l’Administració.
