Search
Close this search box.
Twitter Instagram Youtube Linkedin-in

Activitats

Properes activitats

Activitats ja realitzades

Veure'n més

Premis Cerdà

La Medalla Ildefons Cerdà és la màxima distinció que atorga el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. Aquest guardó reconeix el treball i la trajectòria de professionals de l’enginyeria de camins i d’altres àmbits compartits, que representen de forma clara els valors humanistes i el pensament creatiu, innovador i rigorós d’Ildefons Cerdà.

Avui, podem dir que els Premis Cerdà són el guardó de referència a Catalunya en l’àmbit de l’enginyeria de camins.

En les seves 31 edicions, han estat més de quaranta professionals, personalitats i organitzacions les que l’han rebut. La cerimònia de lliurament forma part dels actes de celebració de Santo Domingo de la Calzada, patró dels enginyers de Camins. Entre els distingits apareixen enginyers de Camins com Albert Vilalta, Javier Monterola, Albert Serratosa, Àngel Simon, Javier Rui-Wamba i Pere Calvet, economistes com Fabià Estapé i Salvador Alemany, artistes com Eduardo Chillida, juristes com Miquel Roca i Junyent, personalitats que al costat d’organitzacions com Enginyers sense fronteres, l’Escola d’Enginyeria de Camins o el Port de Barcelona exemplifiquen i recorden els valors del llegat de Cerdà, un enginyer de camins excepcional, pioner i avançat al seu temps, capaç d’interpretar el vertigen dels canvis socials, polítics i econòmics i aplicar-los al desenvolupament d’una ciutat, creant una disciplina científica, l’urbanisme, sempre des d’una òptica humana i de servei a la societat i a les persones, en la recerca del benestar i el progrés
dels seus habitants.

Sobre Ildefons Cerdà

Ildefons Cerdà va néixer el 23 de desembre de 1815 a Centelles. Després de cursar estudis de llatí i filosofia al seminari de Vic va començar estudis d’arquitectura i matemàtiques a Barcelona. El 1835 es va traslladar a Madrid per estudiar a l’escola d’Enginyers, Camins i Ports, on va obtenir el títol. Com a funcionari de l’Estat va ser encarregat de la construcció de les Obres Públiques i al llarg de vuit anys va participar en la construcció de carreteres i infraestructures de servei i transport dins de l’Estat espanyol.

El 1849 va renunciar a la seva plaça de funcionari per dedicar-se exclusivament a l’estudi de “la idea urbanitzadora”. Les seves idees quedarien plasmades i posades en pràctica 1859, en un projecte clau per al naixement de l’urbanisme modern: el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona. Tota la teoria que va acompanyar el seu treball va quedar resumida a la seva Teoria General de la Urbanització que va ser publicada el 1867. Aquest tractat és l’obra que dóna lloc a la disciplina de l’urbanisme i encara avui és un referent a moltes universitats de tot el món on es cursen estudis d’enginyeria civil, urbanisme i arquitectura.

A més de pioner de l’urbanisme, Ildefons Cerdà va ser també un polític progressista: diputat a Corts a Madrid, regidor de l’Ajuntament de Barcelona en diverses etapes i president de la Diputació de Barcelona el 1873.

L’estiu de 1876 la mort el va sorprendre a Caldas de Besaya a Cantàbria. Tot i que la seva trajectòria professional i política va generar controvèrsia entre els seus contemporanis, avui hi ha un consens total respecte el seu paper decisiu en l’avenç en la ciència de les ciutats i en el seu protagonisme en la transformació de Barcelona.

Relació de Medalles Cerdà

Franc Cortada, en reconeixement a la seva trajectòria d’excel·lència en l’àmbit de la cooperació internacional que ha tingut un impacte directe en la millora de la vida de moltes persones en diferents comunitats vulnerables d’arreu del món

Xavier Flores Garcia, en reconeixement a la seva brillant trajectòria professional i de servei públic en l’àmbit de les infraestructures del transport i la mobilitat sostenible.

Pere Antoni Monge Salazar, en reconeixement a la seva trajectòria d’excel·lència al servei del Col·legi, empreses i professionals de l’enginyeria de Camins, Canals i Ports des de fa més de 40 anys.

A causa de la pandèmia de Covid-19 l’any 2020 i 2021 no es van celebrar els Premis Cerdà.

Pere Calvet Tordera, en reconeixement a la seva brillant trajectòria professional en l’àmbit dels ferrocarrils i, en particular, a la rellevant posició que ha assolit com a president de la Unió Internacional del Transport Públic, l’organisme de referència a nivell mundial en l’àmbit de la mobilitat a les ciutats, del qual són membres la majoria de grans empreses públiques i privades de transport de viatgers, així com moltes administracions, en els cinc continents.

Eugenio Oñate Ibáñez de Navarra, en reconeixement a la seva brillant trajectòria professional i acadèmica i, en particular, a la rellevant tasca d’introducció, difusió i desenvolupament dels mètodes numèrics en l’enginyeria, tant mitjançant la seva docència com a través de la recerca i la innovació

Manuel Reventós Rovira, en reconeixement a la seva trajectòria professional, amb un segell propi i singular com a enginyer de ponts, amb la integració ambiental i estètica com a eixos fonamentals, així com per la divulgació activa del seu saber fer com a enginyer de camins i dels seus valors humans.

Port de Barcelona, en reconeixement ala seva rellevància com a primera  infraestructura de Catalunya, essencial en el desenvolupament econòmic del país, i com a referent en el context europeu i el Mediterrani, aplicant criteris de fiabilitat i competitivitat, ambientals, econòmics i socials i constituint un exemple en els models de governança i de gestió de les grans infraestructures.

A tots els enginyers i enginyeres de Camins que varen fer possible la gran transformació de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Pedro Maqueda de Anta, en reconeixement a la seva extensa trajectòria professional, al seu pas per empreses d’enginyeria, de construcció i de concessions; per la seva brillant capacitat de lideratge, per la defensa de la professió, per donar oportunitats a un gran nombre de companyes i companys, per la seva dedicació al Col.legi i la promoció d’activitats, per la seva visió i qualitat humana, en definitiva, per ser un referent de la nostra professió.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, pel seu model d’excel·lència en l’àmbit del transport públic i la mobilitat, que l’ha portat a ser reconeguda internacionalment per a la seva eficiència i capacitat d’innovació.

Jaume Peraire Guitart, en reconeixement a la seva brillant i extensa carrera internacional acadèmica, científica i professional. Com a catedràtic i director del Departament of Aeronautics – Astronautics del Massachusetts Institute of Technology, per mostrar al món tant el talent com la competitivitat dels enginyers de camins, canals i ports en el camp aeronàutic i aeroespacial.

Javier Rui-Wamba Martija, en reconeixement a una trajectòria professional que, sobre la base de l’enginyeria, ha traçat una visió holística de les infraestructures i de la ciutat, integrant-hi l’arquitectura i el saber humanístic. I per la defensa de tot un sistema de valors que, des de l’excel·lència, el rigor i el treball, aposta per la innovació i el talent; així com per a la difusió del coneixement de l’enginyeria en la nostra societat.

Medalla Cerdà conjunta a l’Excel·lentíssima Senyora Ana Pastor, ministra de Foment del Govern d’Espanya i a l’Honorable Senyor Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, pel seu esforç en la millora de les relacions entre els governs de l’Estat i de la Generalitat que, en l’entorn d’un marc polític i econòmic complex, han impulsat el progrés de les infraestructures prioritàries per a Catalunya.

Antoni Marí Bernat per la seva important trajectòria acadèmica i professional, amb destacables aportacions tècniques en l’àmbit de la investigació, que han fet que sigui reconegut com un referent en el món del formigó estructural.

Joan Molins Amat per la seva llarga trajectòria professional en Ciments Molins, empresa familiar catalana de gran prestigi, així com pel recolzament que sempre ha manifestat cap al nostre Col.legi.

Arturo Rebollo Alonso per la seva personalitat professional i gran contribució al desenvolupament d’una enginyeria pluridisciplinària i innovadora, fonamentada en el coneixement i l’aprenentatge incansable, amb el mestratge d’una obra que considerem una joia de l’enginyeria catalana: la presa de Susqueda.

Francisco Gutiérrez Ferrández per les seves realitzacions en grans projectes d’infraestructures d’aigua i transports.

José Vicente Solano Salinas per la seva llarga trajectòria professional en l’àmbit de les autopistes i de les concessionàries, i la seva labor en les comissions col·legials.

Clemente Solé Parellada per la seva personalitat i trajectòria col·legial, empresarial i financera, i per donar suport, amb les seves realitzacions, a l’activitat professional de l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports.

Manuel Nóvoa Rodríguez per la seva trajectòria professional i col·legial contribuint a l’estudi històric de les realitzacions dels Enginyers de Camins, Canals i Ports. La seva àmplia visió de la funció social de l’Enginyeria Civil l’ha concretada en la dedicació a l’impuls d’accions d’interès general que prestigien al conjunt dels companys.

Miquel Roca i Junyent per haver estat, al llarg de la seva trajectòria civil i política, un impulsor del creixement econòmic i social de Catalunya, defensant el desenvolupament de les infraestructures com a elements clau per al progrés social i econòmic de la societat, i per a la cohesió i el reequilibri territorial

Carlos Vázquez Ruiz del Árbol per la seva trajectòria professional en el sector de la construcció com a Enginyer de Camins, Canals i Ports i empresari.

Miquel Valls Maseda, com a president del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i de la Cambra de Comerç de Barcelona, per la seva tasca de defensa de les infraestructures com a motor econòmic.

A Lluís Permanyer, com a cronista de la ciutat i per la seva coneixença i profund estudiós de l’obra d’Ildefons Cerdà divulgant, de forma entenedora al gran públic, el desenvolupament de l’Eixample de Barcelona.

Salvador Alemany Mas, conseller delegat del grup Abertis, per la seva contribució en l’evolució de la companyia, amb seu a Barcelona, fins a convertir-se en una corporació líder a Europa en la gestió d’infraestructures al servei de la mobilitat i les comunicacions.

Àngel Simon Grimaldos, per la seva trajectòria professional internacional com a Enginyer de Camins, Canals i Ports en el sector públic i privat i com a director general del grup Agbar.

Antonio Gens Solé, per la seva important tasca tant acadèmica en la formació geotècnica de moltes promocions d’enginyers de camins com professional, aplicant la tècnica en la solució de problemes complexos, que han fet que sigui reconegut internacionalment com un referent mundial en el món de la mecànica de sols.

Justo Llácer Barrachina, per la seva trajectòria professional i la dedicació a l’organització dels serveis als Enginyers de Camins, Canals i Ports jubilats; aportant temps, il·lusió, bones iniciatives i el tracte deferent pels companys i famílies que tants anys han dedicat a l’exercici professional.

Enginyeria Sense Fronteres, per la seva col·laboració en el desenvolupament humà dels pobles més empobrits i en la construcció d’una societat més justa, amb accions de formació, sensibilització i construcció d’infraestructures.

Prefabricats Pujol, S.A., en reconeixement a la seva trajectòria dintre del sector dels prefabricats de l’obra civil i l’edificació, impulsada per una permanent innovació tecnològica i millora dels processos industrials.

Rafael Comella Pons, per l’esperit innovador i científic dels seus projectes i per haver creat una empresa capdavantera del pretensat a nivell nacional.

Jordi Torrella Cascante, en reconeixement a la seva gran qualitat i formació tècnica en les seves actuacions professionals, acompanyades d’una gran humilitat,
dedicació i entrega.

Artur Mas i Gavarró, per la seva contribució a les infraestructures del nostre país.

Jordi Miarnau Banús, en reconeixement a la seva trajectòria professional i empresarial en el foment de les infraestructures i pel suport al col·lectiu dels Enginyers de Camins, Canals i Ports.

Joaquin Tosas Mir, per la seva eficaç gestió de la Presidència del Port Autònom de Barcelona i el seu recolzament a l’ordenació de l’exercici de la professió, promoguda des d’aquest Col.legi.

Joan Clos Matheu, per promoure la participació de l’enginyer de camins en la Barcelona del segle XXI. Felip Puig Godes, en reconeixement a la seva intensa i continuada dedicació en la defensa del medi ambient a Catalunya.

Fabià Estapé Rodríguez, en reconeixement per la recuperació de la figura de l’enginyer de camins Ildefons Cerdà.

Xavier Borràs Gabarró, en reconeixement a la seva intensa dedicació a les infraestructures de Catalunya i el seu recolzament al Col·legi.

Sebastià Salvador, en reconeixement per la seva eficaç gestió com a president del RACC. José Antonio Torroja, en reconeixement a la seva trajectòria professional.

Pere Macias Arau, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la seva trajectòria acadèmica, professional i política que l’ha portat a assumir les més altes responsabilitats en matèries de medi ambient, ordenació del territori i obres públiques a Catalunya.

Genaro Millet Maristany, en reconeixement a la seva trajectòria professional i humana dintre del nostre col·lectiu i per haver estat el primer Degà de la Demarcació de Catalunya.

Escola d’Enginyers de Camins de Barcelona, en reconeixement al seu esforç de 24 anys formant enginyers de camins en formació capdavantera.

Pere Duran Farell i a Victoriano Muñoz Oms – esperit emprenedor de l’enginyer de camins, canals i ports català.

Jordi Pujol Soley i a Javier Manterola – Impuls de les infraestructures.

Albert Serratosa Palet i a Luis Tejedor – Pla Delta.

Pasqual Maragall – Jocs Olímpics de Barcelona. Jaume Amat – GISA.

José Javier Dombriz i Santiago Hernández – Ecologia en l’Obra Pública.

Jacinto Pellón i Santiago Roldán – Expo de Sevilla 1992

Eduardo Chillida y Juan Benet – Art a l’Obra Pública.

Albert Vilalta i José Barrionuevo – Amplada via europea

L'obra de Cerdà: El Pla de Reforma i Eixample de Barcelona

Ildelfons Cerdà és mundialment reconegut pel Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, un projecte que posava sobre el terreny, anys d’anàlisi sobre el fenomen urbà. Aquest projecte traduïa en un espai físic l’estudi científic rigorós al qual havia centrat bona part de la seva vida.

Cerdà, a través del seu projecte per Barcelona, definia de forma inequívoca el que hauria de ser una ciutat moderna: una font de benestar en un espai de convivència eficient. Totes aquestes idees quedarien recollides en l’obra “Teoria General de la Urbanització”, referència fonamental per a urbanistes de tot el món i obra que inaugura l’urbanisme com a disciplina científica.

L’Europa de mitjans del segle XIX, accelerada per la gènesi d’una revolució industrial i amb fortes migracions del camp a les ciutats, vivia els estralls de les epidèmies que assolaven les seves principals ciutats amb taxes de mortalitat inassolibles: prop d’un 3% de la població moria i les expectatives de vida no superaven els 36 anys per a les classes més adinerades i es reduïa fins a 23 anys a la classe treballadora. Només a Barcelona entre el 1834 i 1865 el còlera havia provocat més de 13.000 morts sobre una població de 187.000 habitants. És en aquest context, Cerdà comença a analitzar les causes i a estudiar les solucions que recolliria en el projecte d’expansió de la ciutat de Barcelona de 1859.

La Barcelona de l’època tenia el doble de densitat de París i Londres: 856 habitants per hectàrea; era una ciutat confinada a les seves antigues muralles i a la mar on fabriques, habitatges, comerços i hospitals convivien en poc més de 2 km². L’enderrocament de les muralles i l’ampliació de la ciutat, eren una demanda política i social inexcusable.

Cerdà va imaginar una ciutat que, tot i haver arrabassat el terreny al camp, s’articulés a través de carrers amples i espais verds. Sobre el pla va dissenyar una quadrícula amb una geometria regular de carrers paral·lels i perpendiculars que només trencaven les grans avingudes que travessaven la trama en diagonal. Per facilitar la circulació va introduir els xamfrans que li donaven una particular forma octagonal.

Cerdà es va preocupar per calcular el volum d’aire atmosfèric que una persona necessitava per respirar correctament com una variable important de disseny. Va analitzar i detallar les professions que la població podria exercir i va traçar un mapa dels serveis que podrien necessitar, com mercats, escoles i hospitals.

El Pla Cerdà de 1859 preveia una amplada dels carrers de 20 metres -considerat excessiu i àmpliament criticat en aquella època- i contemplava que només es construïssin dos costats de cada illa, deixant a l’interior una zona verda d’ús públic. L’alçada màxima dels edificis era de 16 metres, equivalent a una casa amb quatre plantes. En el Pla havia previst els diferents equipaments: un mercat cada 900 metres, un parc cada 1.500, tres hospitals, un escorxador, un cementiri, un bosc i 31 esglésies. Va dissenyar un sistema per a la recollida de les aigües i va integrar a la trama viària la comunicació a través del ferrocarril i carretera.

Avui encara continua sorprenent la capacitat de Cerdà per preveure la importància dels mitjans de transport en el traçat de la ciutat. La seva visió de futur ha permès que la ciutat de Barcelona s’hagi adaptat als nombrosos canvis d’aquests 150 anys com si, en realitat, la ciutat els hagués estat esperant.