Descarrega’t l’article.

El percentatge de vacunats de la Covid a Catalunya ronda el 80%. La majoria de nosaltres hem decidit confiar en la vacuna que han creat els científics. Potser per dues raons: perquè l’hem necessitat i perquè hem confiat en ells. Ha quedat palès que els científics són un referent, creïble i respectat, per la societat.

Els enginyers i les enginyeres podem ser i hem d’aspirar també a ser un referent, i un referent necessari, una necessitat. L’enginyeria és l’aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia; és una disciplina que identifica, comprèn, analitza i avalua els requeriments, especificacions, restriccions i límits per concebre o dissenyar una o més propostes adients. I ho fa i ho ha de fer amb rigor, i també amb responsabilitat.

Els enginyers i les enginyeres sabem construir, forma part de la nostra formació i de la nostra feina. I també sabem gestionar. No cal entrar en un dilema entre la construcció i la gestió, perquè les hem de fer totes dues. I estem preparats per fer-les.

La gestió és l’acte de reunir persones per assolir els objectius desitjats amb els recursos disponibles, de manera eficient i eficaç. Dit d’una altra manera també, pot ser l’art de fer les coses a través de persones.

Si ens centrem en la gestió de l’aigua, tenim un triple repte: a la variabilitat del clima mediterrani (que ja ha provo-cat sovint episodis greus de sequera i inundació), s’hi afegeix el canvi climàtic (que ja ha provocat reduccions constatables en les aportacions mitjanes d’alguns rius) i l’exigència ambiental de la Directiva Marc de l’Aigua (que obliga a reduir la sobreexplotació d’alguns rius i aqüífers).

Tenim un triple repte: la variabilitat del clima mediterrani, el canvi climàtic i l’exigència ambiental de la Directiva Marc de l’Aigua.

Per fer front a aquest triple repte, tenim una doble via. Necessitem construir noves infraestructures en el cicle de l’aigua i, al mateix temps, hem de seguir optimitzant la gestió de les que tenim. Aquest segon aspecte comporta mesures de tipus tècnic, però també accions econòmiques, de regulació i l’aplicació de noves tecnologies. És una feina interdisciplinària, on els enginyers hem de contribuir.

En podem donar alguns exemples concrets.

En el camp de la gestió dels embassaments, a banda de les inversions necessàries, la gestió precisa dels desembassaments, recolzada en un control continu dels cabals circulants pels rius, en les prediccions meteorològiques i en la coordinació amb els usuaris, permet estalviar volums importants de recurs regulat.

En el camp de la reutilització, acompanyant noves inversions, s’estableixen mesures econòmiques. En efecte el Nou Programa de Mesures 2022-2027 preveu la construcció de 25 noves estacions de reutilització. Però també s’estableixen mesures econòmiques, que deriven de la necessitat d’interioritzar les externalitats positives de la reutilització. La recent modificació de la normativa catalana, que ara permet a l’Agència Catalana de l’Aigua finançar els costos de producció d’aigua regenerada amb càrrec al cànon de l’aigua, oferint aigua a un preu competitiu a aquells usos que comportin una millora hidrològica general, sigui ambiental o de disponibilitat. Aquesta combinació de construcció i gestió ha de permetre un increment de 60 hm3/any de reutilització directa en el 2027.

Necessitem construir noves infraestructures del cicle de l’aigua i, al mateix temps, seguir optimitzant la gestió.

En el camp de la millora dels abastaments, acompanyant noves inversions, s’estableixen mesures regulatòries. En efecte l’Agència Catalana de l’Aigua atorga cada any uns 20 milions d’euros per la millora dels abastaments de població. Però també s’estableixen mesures regulatòries. Un mandat recentment incorporat a la normativa catalana estableix el deure de les entitats subministradores d’aigua de realitzar i publicar auditories sobre l’eficiència de les xarxes de distribució urbana.

En el camp de la gestió de les avingudes en zones urbanes consolidades, on la possibilitat de construcció és molt limitada, es desenvolupa una gestió basada en sistemes d’alerta primerenca, sistemes que requereixen d’acceptació a nivell institucional i normatiu.

I en tota aquesta gestió dels riscos de l’aigua, no hem d’oblidar els ODS, que formen part del marc de treball i d’acció. Aquest ha de ser el nostre repte. En definitiva, hem de ser una referència tècnica imprescindible en el context de canvi climàtic en el que estem. Reivindiquem-nos com a professionals i utilitzem totes les eines que, com el Col·legi, estan al nostre abast per ser referència en la gestió dels riscos associats a l’aigua.